Be, contant que ja som al mes de Juny i que ja hem acabat les classes, no està de més fer una petita reflexió sobre el que hem aprés i del que ens ha servit cursar aquesta assignatura.
He de dir que al començament d'aquest segon quadrimestre, al veure que havíem de fer una assignatura basada en les noves tecnologies, vaig tenir un concepte molt més diferent del que realment ha sigut. Em va donar la impressió que seria molt pesada, teòrica i difícil, però afortunadament ha resultat tot el contrari.
El que més destacaria d'aquesta assignatura és la part pràctica. No ens hem limitat a parlar del tipus de programes que ens poden ser útils sinó que els hem utilitzat, hem treballat amb ells i hem pogut comprovar moltes de les possibilitats d'ús que tenen.
La majoria de programes amb els que hem treballat, com per exemple el Windows Movie Maker, el Jclic, el Gimp... no els coneixia, mai havia sentit parlar d'ells, i considero que són programes molt útils per la nostra futura professió. El fet d'haver de crear el nostre propi educlip ens va donar l'opció de comprovar el gran ventall de possibilitats que ens dona un simple programa i el profit que en podem treure a l'hora de treballar en un futur. Amb la creació de les activitats Jclic passa exactament el mateix.
El tema de les pàgines web, de com funciones les xarxes, aprendre a vincular, a crear enllaços, a utilitzar el Front page... també considero que ha estat molt importat treballar-ho perquè personalment no tenia idea de com funcionava i crec que li puc treure profit.
La part teòrica ha sigut la que menys m'ha agradat. Trobo interessants els continguts que es treballen però penso que aquesta assignatura hauria de ser tota pràctica, ja que és d'aquesta manera com s'aprenen les coses.
La valoració general que faig de l'assignatura és molt bona ja que m'ha aportat uns coneixements sobre les noves tecnologies que trobo que són indispensables en la societat actual, i el més important, per la futura feina que hem triat.
domingo, 10 de junio de 2007
lunes, 14 de mayo de 2007
Internet colapsado en el 2007!!!
Internet podría colapsarse a finales de 2007 por el excesivo almacenamiento digital de datos
11/05/07 - Redacción
Internet podría llegar al límite de su capacidad a finales de 2007. O por lo menos así lo vaticina la consultora Deloitte, tras haber analizado el nivel de almacenamiento digital de la Red. La universalización del acceso a Internet desde el hogar, acentuada por el lanzamiento de tarifas planas, junto con la popularización del uso de determinadas aplicaciones como YouTube y servicios como la telefonía IP y el incremento del número de dispositivos de acceso, son las causas que explican esta posible saturación, según el estudio.
En la actualidad, más de un tercio de todo el tráfico de Internet son aplicaciones de vídeo y audio. De hecho, hoy por hoy, YouTube está sirviendo al día 40 millones de vídeos lo que supone unos 200 terabytes de datos, es decir, aproximadamente 200.000 gigas, “por lo que bastaría un incremento inesperado en el uso de esta aplicación para que se hicieran visibles los primeros problemas en el acceso y en la velocidad de la red como latencia, caída o ralentización del servicio”, asegura Deloitte.
Los nuevos protocolos de vídeo y voz requieren, por otro lado, cada vez más calidad y más ancho de banda, por lo que en algunas ocasiones, las empresas de telecomunicaciones no consiguen cubrir las crecientes necesidades de ancho de banda para soportar el exponencial crecimiento del uso de Internet.
Para Deloitte, las empresas de telecomunicaciones y los proveedores de servicios tienen en la ampliación de infraestructuras la llave para satisfacer estos nuevos requerimientos de almacenaje. Sin embargo, ello exigiría un importante desembolso para las compañías, ya que se estima que el montante a nivel mundial alcanzaría los 240.000 millones de dólares en el 2008, lo que representaría un crecimiento del 19% sobre el gasto acometido en 2005.
La otra opción que plantea y recomienda la consultora es la aplicación de la inteligencia a la Red, lo que significaría conseguir optimizar el uso del ancho de banda, priorizando el tráfico de la red en función de su contenido y del perfil del usuario.
Quan he llegit aquesta notícia, el primer que m'ha vingut al cap ha sigut preguntar-me què seria de la nostra vida si se'ns treies Internet!
La veritat és que no entenc molt bé con funciona tot això de la capacitat d'emmagatzematge de la red, de com es podria solucionar o el que caldria fer per prevenir aquesta situació, però dubto que no siguin capaços de trobar una solució que eviti aquest problema. El que no acabo d'entendre és com pot ser que es posi al nostre abast i que se'ns inciti a baixar música, videos, imatges... i que poc temps desprès ens diguin que a causa d'això, estem saturant la red. No tenen prevista aquesta situació? No tenen medis per controlarla?
El pitjor de tot és que amb el tema de les noves tecnologíes, amb tot el que comporta, com poden ser aparells, serveis, programes que ens faciliten la feina i la vida, ens creen unes necessitats que desprès no poden abastir. Com sempre els perjudicats som nosaltres, els usuaris.
11/05/07 - Redacción
Internet podría llegar al límite de su capacidad a finales de 2007. O por lo menos así lo vaticina la consultora Deloitte, tras haber analizado el nivel de almacenamiento digital de la Red. La universalización del acceso a Internet desde el hogar, acentuada por el lanzamiento de tarifas planas, junto con la popularización del uso de determinadas aplicaciones como YouTube y servicios como la telefonía IP y el incremento del número de dispositivos de acceso, son las causas que explican esta posible saturación, según el estudio.
En la actualidad, más de un tercio de todo el tráfico de Internet son aplicaciones de vídeo y audio. De hecho, hoy por hoy, YouTube está sirviendo al día 40 millones de vídeos lo que supone unos 200 terabytes de datos, es decir, aproximadamente 200.000 gigas, “por lo que bastaría un incremento inesperado en el uso de esta aplicación para que se hicieran visibles los primeros problemas en el acceso y en la velocidad de la red como latencia, caída o ralentización del servicio”, asegura Deloitte.
Los nuevos protocolos de vídeo y voz requieren, por otro lado, cada vez más calidad y más ancho de banda, por lo que en algunas ocasiones, las empresas de telecomunicaciones no consiguen cubrir las crecientes necesidades de ancho de banda para soportar el exponencial crecimiento del uso de Internet.
Para Deloitte, las empresas de telecomunicaciones y los proveedores de servicios tienen en la ampliación de infraestructuras la llave para satisfacer estos nuevos requerimientos de almacenaje. Sin embargo, ello exigiría un importante desembolso para las compañías, ya que se estima que el montante a nivel mundial alcanzaría los 240.000 millones de dólares en el 2008, lo que representaría un crecimiento del 19% sobre el gasto acometido en 2005.
La otra opción que plantea y recomienda la consultora es la aplicación de la inteligencia a la Red, lo que significaría conseguir optimizar el uso del ancho de banda, priorizando el tráfico de la red en función de su contenido y del perfil del usuario.
Quan he llegit aquesta notícia, el primer que m'ha vingut al cap ha sigut preguntar-me què seria de la nostra vida si se'ns treies Internet!
La veritat és que no entenc molt bé con funciona tot això de la capacitat d'emmagatzematge de la red, de com es podria solucionar o el que caldria fer per prevenir aquesta situació, però dubto que no siguin capaços de trobar una solució que eviti aquest problema. El que no acabo d'entendre és com pot ser que es posi al nostre abast i que se'ns inciti a baixar música, videos, imatges... i que poc temps desprès ens diguin que a causa d'això, estem saturant la red. No tenen prevista aquesta situació? No tenen medis per controlarla?
El pitjor de tot és que amb el tema de les noves tecnologíes, amb tot el que comporta, com poden ser aparells, serveis, programes que ens faciliten la feina i la vida, ens creen unes necessitats que desprès no poden abastir. Com sempre els perjudicats som nosaltres, els usuaris.
jueves, 10 de mayo de 2007
Inolvidable viatje a Amsterdam
Vaig tenir la sort de rebre com a regal d’aniversari per part d’un amic, un viatge a Amsterdam de tres dies. Éra la primera vegada que sortia a un altre país, sempre havia estat de vacances per Espanya, però mai havia tingut la sort de poder veure altres cultures, altres tipus de gent, altres formes de vida.
Des del mateix moment que vaig arribar allà, fins al moment de tornar no vaig parar d’admirar-ho tot, cada part d’aquella petita ciutat em sorprenia i inevitablement tendia a comparar les coses d’aquella ciutat amb la nostra , i he de dir que la diferencia és considerable.
Allà la gent és molt amable i educada, ho fan tot de bon gust, demanen perdó per qualsevol cosa i estan encantats d’ajudar-te en el que puguis necessitar i de facilitar-te les coses. Entre ells, tot i que és una ciutat on hi ha una gran diversitat cultural, conviuen en total harmonia.
També em va cridar molt l’atenció que allà la gent no va corrents ni estresada pels carrers, tothom va com passejant a la feina, sense nervis ni presses. Tampoc s’escolta res de xivarri de cotxes, ni gent cridant, ni baralles... parlen molt fluixet, tothom es respecta i es respira un ambient de cordialitat. Allà la gent te el costum de seure a qualsevol raconet del carrer, a qualsevol tros d’herba, a les voreres dels canals, als parcs... i fer picnic. Està tot ple de parelles, grups d’amics, famílies... asseguts per la ciutat menjant i parlant.
Un dels aspectes més característics d’allà són les bicicletes. Quan vaig baixar del tren que ens portava fins a la ciutat i vaig veure el parking gegant de tres pisos ple de bicicletes no m’ho podia creure. Totes les voreres, les parets, els arbres, els fanals... estan plens de bicis aparcades. Allà, tothom te una per anar amunt i avall, amb carretes o cistelles per portar les coses i la veritat és que és una molt bona idea. a més la ciutat està totalment adaptada.
Nosaltres vam alquilar un parell de bicicletes i realment ens va semblar molt còmode moure’ns per allà, encara que a mi personalment em va costar una mica entendre les normes de prioritat i com funcionaven exactament les senyalitzacions, de fet un parell de cops vaig estar a punt de ser emportada pels tramvies, que van apareixent del no-res.
Tot això fa referència a la vida diürna, però per la nit tot canvia molt. Vam visitar el típic “barrio rojo” i la veritat és que em va deixar molt sorpresa. També vam visitar algun, també típic, “Coffe shop” i se’m feia molt estrany veure a la gent allà tranquil·lament fumant porros i amb les caximbes, és com una botiga: tu entres, t’ensenyen la carta de tot el que tenen, tu tries, li pagues i t’ho fumes. És increïble.
Hi ha zones plenes de bars musicals, restaurants de tots tipus d’ètnies, alguna discoteca... i és per allà per on surt la gent. És molt curiós veure la diversitat de gent que hi ha per la nit. Els joves van com en bandes: els típics holandesos tot rossos i vestits tirats, heabbys, bandes de negres amb jaquetes de pell negra, àrabs, hindús, pijos amb samarretes de ratlles, xinesos... és molt autèntic.
Per concloure he de dir que espero tornar a Amsterdam perquè, a part que em va encantar tota la seva essència, m’he deixat moltes coses per fer i per veure.
Des del mateix moment que vaig arribar allà, fins al moment de tornar no vaig parar d’admirar-ho tot, cada part d’aquella petita ciutat em sorprenia i inevitablement tendia a comparar les coses d’aquella ciutat amb la nostra , i he de dir que la diferencia és considerable.
Allà la gent és molt amable i educada, ho fan tot de bon gust, demanen perdó per qualsevol cosa i estan encantats d’ajudar-te en el que puguis necessitar i de facilitar-te les coses. Entre ells, tot i que és una ciutat on hi ha una gran diversitat cultural, conviuen en total harmonia.
També em va cridar molt l’atenció que allà la gent no va corrents ni estresada pels carrers, tothom va com passejant a la feina, sense nervis ni presses. Tampoc s’escolta res de xivarri de cotxes, ni gent cridant, ni baralles... parlen molt fluixet, tothom es respecta i es respira un ambient de cordialitat. Allà la gent te el costum de seure a qualsevol raconet del carrer, a qualsevol tros d’herba, a les voreres dels canals, als parcs... i fer picnic. Està tot ple de parelles, grups d’amics, famílies... asseguts per la ciutat menjant i parlant.
Un dels aspectes més característics d’allà són les bicicletes. Quan vaig baixar del tren que ens portava fins a la ciutat i vaig veure el parking gegant de tres pisos ple de bicicletes no m’ho podia creure. Totes les voreres, les parets, els arbres, els fanals... estan plens de bicis aparcades. Allà, tothom te una per anar amunt i avall, amb carretes o cistelles per portar les coses i la veritat és que és una molt bona idea. a més la ciutat està totalment adaptada.
Nosaltres vam alquilar un parell de bicicletes i realment ens va semblar molt còmode moure’ns per allà, encara que a mi personalment em va costar una mica entendre les normes de prioritat i com funcionaven exactament les senyalitzacions, de fet un parell de cops vaig estar a punt de ser emportada pels tramvies, que van apareixent del no-res.
Tot això fa referència a la vida diürna, però per la nit tot canvia molt. Vam visitar el típic “barrio rojo” i la veritat és que em va deixar molt sorpresa. També vam visitar algun, també típic, “Coffe shop” i se’m feia molt estrany veure a la gent allà tranquil·lament fumant porros i amb les caximbes, és com una botiga: tu entres, t’ensenyen la carta de tot el que tenen, tu tries, li pagues i t’ho fumes. És increïble.
Hi ha zones plenes de bars musicals, restaurants de tots tipus d’ètnies, alguna discoteca... i és per allà per on surt la gent. És molt curiós veure la diversitat de gent que hi ha per la nit. Els joves van com en bandes: els típics holandesos tot rossos i vestits tirats, heabbys, bandes de negres amb jaquetes de pell negra, àrabs, hindús, pijos amb samarretes de ratlles, xinesos... és molt autèntic.
Per concloure he de dir que espero tornar a Amsterdam perquè, a part que em va encantar tota la seva essència, m’he deixat moltes coses per fer i per veure.
lunes, 7 de mayo de 2007
Activitats JClic
Una de les propostes que s'han de realitzar amb l'assignatura de Noves Tecnologíes, és la creació de 5 activitats amb un programa anomenat JClic.
Es tracta d'un programa que et permet crear diferents activitats a partir d'unes plantilles que venen predeterminades i que pots adreçar a les edats que tu triis, amb les imatges, música i continguts que vulguis.
De primeres pot semblar un programa més d'entreteniment, d'aquests que et permeten treballar amb imatges, sons... com podria ser el Photo Shop o el Windows Movie Maker, però en realitat, un cop t'endinses t'adones que pots treure molt més profit.
Realment m'està costant bastant arribar a entendre el funcionament del programa, encara no controlo la majoria d'opcions i no aconsegueixo portar a terme les idees que tinc, però crec que amb la pràctica i xafardejant una mica ho aconseguiré.
Treient aquests problemes técnics, em sembla un programa molt interessant i que a nosaltres, futures mestres, ens pot ser molt útil. Ens pot permetre crear activitats educatives centrades en el tema que ens interessi, que estem treballant en aquell moment, per tal de que puguin practicar, a l'hora que es diverteixen, la temàtica treballada a classe.
Una altre opció que es podria fer amb els nens utilitzant aquest programa és la creació d'activitats amb la seva ajuda. Per exemple aprofitar el racó dels ordinadors per anar creant activitats, sempre amb l'ajuda del mestre, com ells vulguin, de la temàtica que dessitgin, i després poder jugar tots els companys amb les seves propies creacions.
Crec que cal aprofitar aquests tipus de recursos, sobre tot avuí dia on les noves tecnologies ocupen un paper tant important en les escoles.
Es tracta d'un programa que et permet crear diferents activitats a partir d'unes plantilles que venen predeterminades i que pots adreçar a les edats que tu triis, amb les imatges, música i continguts que vulguis.
De primeres pot semblar un programa més d'entreteniment, d'aquests que et permeten treballar amb imatges, sons... com podria ser el Photo Shop o el Windows Movie Maker, però en realitat, un cop t'endinses t'adones que pots treure molt més profit.
Realment m'està costant bastant arribar a entendre el funcionament del programa, encara no controlo la majoria d'opcions i no aconsegueixo portar a terme les idees que tinc, però crec que amb la pràctica i xafardejant una mica ho aconseguiré.
Treient aquests problemes técnics, em sembla un programa molt interessant i que a nosaltres, futures mestres, ens pot ser molt útil. Ens pot permetre crear activitats educatives centrades en el tema que ens interessi, que estem treballant en aquell moment, per tal de que puguin practicar, a l'hora que es diverteixen, la temàtica treballada a classe.
Una altre opció que es podria fer amb els nens utilitzant aquest programa és la creació d'activitats amb la seva ajuda. Per exemple aprofitar el racó dels ordinadors per anar creant activitats, sempre amb l'ajuda del mestre, com ells vulguin, de la temàtica que dessitgin, i després poder jugar tots els companys amb les seves propies creacions.
Crec que cal aprofitar aquests tipus de recursos, sobre tot avuí dia on les noves tecnologies ocupen un paper tant important en les escoles.
jueves, 3 de mayo de 2007
Videojocs
Preguntar-me a mi sobre quina opinió tinc dels videojocs és una mica complicat, sóc una gran consumidora d'ells, em compro gairebé totes les consoles que surten i considero que són una gran font d'entreteniment, diversió i que, segons quin, t'obre la ment i et desperta la capacitat de resoldre problemes, ensortit-te de situacions adverses...
Ara bé, també reconect que un mal ús de les consoles, sense control i supervisió en nens petits pot ser un problema greu. Les consoles enganxen, creen adicció i impideixen la socialització. A més, hi han un món de videojocs bél·lics, agressius, violents, que realment no haurien d'estar a la mà dels nens.
On està el problema?? És molt fàcil. Els pares no tenen ni idea de com funciona tot això de les consoles, no conéixen la temàtica de la majoria de jocs i com estan de moda, se'ls compren als seus fills independentment de si estan indicats per la seva edat. A més, quan els nens estan a casa enganxats a la consola, no donen soroll i els pares tant contents. És aquí on està el problema.
Jo, com a gran consumidora d'aquests, considero que el fet de jugar amb jocs adequats a l'edat, i amb la supervisió dels pares que vagin controlant el temps i els moment que poden jugar no és nociu. El que s'ha d'evitar és que es pasin hores diariament enganxats perquè poden arribar a aïllar-se, fins i tot els pot canviar el caràcter. Tot està en el control i la prevenció.
Ara bé, també reconect que un mal ús de les consoles, sense control i supervisió en nens petits pot ser un problema greu. Les consoles enganxen, creen adicció i impideixen la socialització. A més, hi han un món de videojocs bél·lics, agressius, violents, que realment no haurien d'estar a la mà dels nens.
On està el problema?? És molt fàcil. Els pares no tenen ni idea de com funciona tot això de les consoles, no conéixen la temàtica de la majoria de jocs i com estan de moda, se'ls compren als seus fills independentment de si estan indicats per la seva edat. A més, quan els nens estan a casa enganxats a la consola, no donen soroll i els pares tant contents. És aquí on està el problema.
Jo, com a gran consumidora d'aquests, considero que el fet de jugar amb jocs adequats a l'edat, i amb la supervisió dels pares que vagin controlant el temps i els moment que poden jugar no és nociu. El que s'ha d'evitar és que es pasin hores diariament enganxats perquè poden arribar a aïllar-se, fins i tot els pot canviar el caràcter. Tot està en el control i la prevenció.
Fem un Educlip!!
Si, finalment hem aconseguit crear el nostre propi educlip, i no ha sigut precisament fàcil.
El Xavier ens va proposar crear una especie d'anunci, de video, basant-nos en una idea educativa. Pot semblar senzill de primeres, però els nostres dolors de cap ens va portar.
El meu grup i jo vam decidir treballar la "No discriminació", i vam tenir la magnífica idea de fer-ho tot amb plastilina i utilitzar llegums com a intérprets. Va ser realment complicat crear moviment amb quatre llentíes i blat de moro, però amb una mica d'imaginació i paciencia ens vam ensortir.
Deixant de banda tots els problemes i complicacions que ens vam trobar a l'hora de realitzar el nostre Educlip, he de dir que ha valgut la pena arribar a entendre el funcionament del programa Windows Movie Maker. És un programa molt complert, que et permet fer infinitat de coses creatives amb videos, fotos, música, efectes...
A mi, personalment, aquest tipus de programes amb els que pots realitzar montatges, modificacions... m'encanten, com per exemple el Pinnacle Studio o el Photo Shop, i els utilitzo molt per crear composicions de les meves vacances, viatges o sortides. És per això que m'ha encantat conèixer el Movie Maker, perquè encara no havia treballat amb vídeos i de ben segur que amortitzaré tots els dolors de cap que ens ha donat!
El Xavier ens va proposar crear una especie d'anunci, de video, basant-nos en una idea educativa. Pot semblar senzill de primeres, però els nostres dolors de cap ens va portar.
El meu grup i jo vam decidir treballar la "No discriminació", i vam tenir la magnífica idea de fer-ho tot amb plastilina i utilitzar llegums com a intérprets. Va ser realment complicat crear moviment amb quatre llentíes i blat de moro, però amb una mica d'imaginació i paciencia ens vam ensortir.
Deixant de banda tots els problemes i complicacions que ens vam trobar a l'hora de realitzar el nostre Educlip, he de dir que ha valgut la pena arribar a entendre el funcionament del programa Windows Movie Maker. És un programa molt complert, que et permet fer infinitat de coses creatives amb videos, fotos, música, efectes...
A mi, personalment, aquest tipus de programes amb els que pots realitzar montatges, modificacions... m'encanten, com per exemple el Pinnacle Studio o el Photo Shop, i els utilitzo molt per crear composicions de les meves vacances, viatges o sortides. És per això que m'ha encantat conèixer el Movie Maker, perquè encara no havia treballat amb vídeos i de ben segur que amortitzaré tots els dolors de cap que ens ha donat!
miércoles, 14 de marzo de 2007
La Digitalització
Personalment considero els aparells digitals com un dels millors invents creats per fer-nos més fàcil la vida. Estem envoltats, i cada vegada més, d'aparells digitals que ens permeten guanyar temps, ser més creatius, fer coses que fa anys trobaries impensables...
A l'escola on vaig realitzar els meus estudis primaris i secundaris, els únic aparells digitals que utilitzavem era l'ordinador i el de les diapositives, i encara que ens ensortíem, ara hi han un munt d'opcions més que faciliten els aprenentatges.
Al col·legi on he realitzat les pràctiques estan al dia de tots aquests invents i utilitzen els que els pot ser útil, com és el cas dels ordinadors, on tenen diferents programes educatius, la càmara de fotos, la càmara de video, l'equip de música... i els nens estan força acostumats a utilitzar-los.
Aquests aparalles són un gran avenç, especialment a nivell educatiu.
A l'escola on vaig realitzar els meus estudis primaris i secundaris, els únic aparells digitals que utilitzavem era l'ordinador i el de les diapositives, i encara que ens ensortíem, ara hi han un munt d'opcions més que faciliten els aprenentatges.
Al col·legi on he realitzat les pràctiques estan al dia de tots aquests invents i utilitzen els que els pot ser útil, com és el cas dels ordinadors, on tenen diferents programes educatius, la càmara de fotos, la càmara de video, l'equip de música... i els nens estan força acostumats a utilitzar-los.
Aquests aparalles són un gran avenç, especialment a nivell educatiu.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
