Vaig tenir la sort de rebre com a regal d’aniversari per part d’un amic, un viatge a Amsterdam de tres dies. Éra la primera vegada que sortia a un altre país, sempre havia estat de vacances per Espanya, però mai havia tingut la sort de poder veure altres cultures, altres tipus de gent, altres formes de vida.
Des del mateix moment que vaig arribar allà, fins al moment de tornar no vaig parar d’admirar-ho tot, cada part d’aquella petita ciutat em sorprenia i inevitablement tendia a comparar les coses d’aquella ciutat amb la nostra , i he de dir que la diferencia és considerable.
Allà la gent és molt amable i educada, ho fan tot de bon gust, demanen perdó per qualsevol cosa i estan encantats d’ajudar-te en el que puguis necessitar i de facilitar-te les coses. Entre ells, tot i que és una ciutat on hi ha una gran diversitat cultural, conviuen en total harmonia.
També em va cridar molt l’atenció que allà la gent no va corrents ni estresada pels carrers, tothom va com passejant a la feina, sense nervis ni presses. Tampoc s’escolta res de xivarri de cotxes, ni gent cridant, ni baralles... parlen molt fluixet, tothom es respecta i es respira un ambient de cordialitat. Allà la gent te el costum de seure a qualsevol raconet del carrer, a qualsevol tros d’herba, a les voreres dels canals, als parcs... i fer picnic. Està tot ple de parelles, grups d’amics, famílies... asseguts per la ciutat menjant i parlant.
Un dels aspectes més característics d’allà són les bicicletes. Quan vaig baixar del tren que ens portava fins a la ciutat i vaig veure el parking gegant de tres pisos ple de bicicletes no m’ho podia creure. Totes les voreres, les parets, els arbres, els fanals... estan plens de bicis aparcades. Allà, tothom te una per anar amunt i avall, amb carretes o cistelles per portar les coses i la veritat és que és una molt bona idea. a més la ciutat està totalment adaptada.
Nosaltres vam alquilar un parell de bicicletes i realment ens va semblar molt còmode moure’ns per allà, encara que a mi personalment em va costar una mica entendre les normes de prioritat i com funcionaven exactament les senyalitzacions, de fet un parell de cops vaig estar a punt de ser emportada pels tramvies, que van apareixent del no-res.
Tot això fa referència a la vida diürna, però per la nit tot canvia molt. Vam visitar el típic “barrio rojo” i la veritat és que em va deixar molt sorpresa. També vam visitar algun, també típic, “Coffe shop” i se’m feia molt estrany veure a la gent allà tranquil·lament fumant porros i amb les caximbes, és com una botiga: tu entres, t’ensenyen la carta de tot el que tenen, tu tries, li pagues i t’ho fumes. És increïble.
Hi ha zones plenes de bars musicals, restaurants de tots tipus d’ètnies, alguna discoteca... i és per allà per on surt la gent. És molt curiós veure la diversitat de gent que hi ha per la nit. Els joves van com en bandes: els típics holandesos tot rossos i vestits tirats, heabbys, bandes de negres amb jaquetes de pell negra, àrabs, hindús, pijos amb samarretes de ratlles, xinesos... és molt autèntic.
Per concloure he de dir que espero tornar a Amsterdam perquè, a part que em va encantar tota la seva essència, m’he deixat moltes coses per fer i per veure.
Des del mateix moment que vaig arribar allà, fins al moment de tornar no vaig parar d’admirar-ho tot, cada part d’aquella petita ciutat em sorprenia i inevitablement tendia a comparar les coses d’aquella ciutat amb la nostra , i he de dir que la diferencia és considerable.
Allà la gent és molt amable i educada, ho fan tot de bon gust, demanen perdó per qualsevol cosa i estan encantats d’ajudar-te en el que puguis necessitar i de facilitar-te les coses. Entre ells, tot i que és una ciutat on hi ha una gran diversitat cultural, conviuen en total harmonia.
També em va cridar molt l’atenció que allà la gent no va corrents ni estresada pels carrers, tothom va com passejant a la feina, sense nervis ni presses. Tampoc s’escolta res de xivarri de cotxes, ni gent cridant, ni baralles... parlen molt fluixet, tothom es respecta i es respira un ambient de cordialitat. Allà la gent te el costum de seure a qualsevol raconet del carrer, a qualsevol tros d’herba, a les voreres dels canals, als parcs... i fer picnic. Està tot ple de parelles, grups d’amics, famílies... asseguts per la ciutat menjant i parlant.
Un dels aspectes més característics d’allà són les bicicletes. Quan vaig baixar del tren que ens portava fins a la ciutat i vaig veure el parking gegant de tres pisos ple de bicicletes no m’ho podia creure. Totes les voreres, les parets, els arbres, els fanals... estan plens de bicis aparcades. Allà, tothom te una per anar amunt i avall, amb carretes o cistelles per portar les coses i la veritat és que és una molt bona idea. a més la ciutat està totalment adaptada.
Nosaltres vam alquilar un parell de bicicletes i realment ens va semblar molt còmode moure’ns per allà, encara que a mi personalment em va costar una mica entendre les normes de prioritat i com funcionaven exactament les senyalitzacions, de fet un parell de cops vaig estar a punt de ser emportada pels tramvies, que van apareixent del no-res.
Tot això fa referència a la vida diürna, però per la nit tot canvia molt. Vam visitar el típic “barrio rojo” i la veritat és que em va deixar molt sorpresa. També vam visitar algun, també típic, “Coffe shop” i se’m feia molt estrany veure a la gent allà tranquil·lament fumant porros i amb les caximbes, és com una botiga: tu entres, t’ensenyen la carta de tot el que tenen, tu tries, li pagues i t’ho fumes. És increïble.
Hi ha zones plenes de bars musicals, restaurants de tots tipus d’ètnies, alguna discoteca... i és per allà per on surt la gent. És molt curiós veure la diversitat de gent que hi ha per la nit. Els joves van com en bandes: els típics holandesos tot rossos i vestits tirats, heabbys, bandes de negres amb jaquetes de pell negra, àrabs, hindús, pijos amb samarretes de ratlles, xinesos... és molt autèntic.
Per concloure he de dir que espero tornar a Amsterdam perquè, a part que em va encantar tota la seva essència, m’he deixat moltes coses per fer i per veure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario